dilluns, 8 d’abril de 2013

Babel 46, de Xavier Montsalvatge, en DVD




Xavier Montsalvatge, de qui s’ha celebrat enguany el centenari del seu naixement, va escriure tres òperes al llarg de la seva vida: El gato con botas (1948), Una voce in off (1962) i Babel 46 (1967). Babel 46 va ser presentada al primer Concurs d’Òpera convocat aquell mateix any pel Gran Teatre del Liceu, que va declarar el premi desert. Una decepció personal per al compositor que va influir-lo a l’hora d’abandonar el gènere operístic. 

Babel 46 va ser estrenada finalment al Festival de Peralada l’any 1994, en versió per a orquestra de cambra. L’òpera, basada en un llibret de Montsalvatge i dividida en quatre parts, narra les relacions que s’estableixen dins d’un grup de refugiats que esperen la seva imminent repatriació en un camp de refugiats, en algun indret d’Europa immediatament després de la Segona Guerra Mundial. Una autèntica Torre de Babel, on cadascun dels personatges s’expressa en la seva llengua mare i parla de les seves angoixes i temors, dels seus somnis i esperances: dos espanyols, dos italians, dos jueus sefardites, un escocès, un francès i dos moçambiquesos. Un món de postguerra enfonsat en la dissort on es mantenen les misèries humanes, tot i mostrar-s’hi moments de solidaritat i grans esperances en un món millor. Sens dubte una experiència global traumàtica, ensems amb la Guerra Incivil Espanyola, que va marcar tota una generació d’intel·lectuals i d’artistes, i de retruc llurs obres.


El segell discogràfic Columna Música tot just acaba de publicar, en format DVD juntament amb un compacte, la producció que va ser representada al Gran Teatre del Liceu l’any 2004, una coproducció amb el Teatro Real de Madrid. La direcció escènica en mans de Jorge Lavelli, director de teatre i òpera argentí i considerat un dels grans renovadors del teatre francès. Amb un elenc de cantants exclusivament espanyol, com Vicente Ombruena, Ana Ibarra, Enrique Baquerizo, Francisco Vas, etc, i l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu sota la direcció d’Antoni Ros Marbà.


La tasca de normalització que el Gran Teatre del Liceu ha mantingut els darrers anys amb l’obra de Xavier Montsalvatge és digna de lloança, un deute cultural que un país normalitzat hauria de mantenir sempre amb els seus creadors consagrats. El patrimoni cultural d’un país ben petit, però copiós alhora de donar grans creadors, visionaris d’universos propis. Un repte més i més titànic, en temps d’incertesa cultural com els que estem vivint. Celebrem, així doncs, la difusió del cicle operístic d’un gran compositor de casa nostra: Xavier Montsalvatge.


dilluns, 4 de febrer de 2013

Ariane, o una revolta feminista avant la lettre?



 
El famós conte de Charles Perrault La Barbe-bleue ha estat objecte de diverses versions operístiques, posem per cas les d’André Grétry, Jacques Offenbach o Béla Bartók.




La versió de Paul Dukas, Ariane et Barbe-bleue,estrenada a l’Opéra Comique de París l’any 1907, va ser l’única òpera reeixida del compositor francés. Una obra que va fascinar immediatament compositors com Schönberg, Berg o Zemlinsky no només per la seva orquestració aclaparadora i refinada, amb clares influències de Debussy o Wagner, sinó també per l’adaptació fascinant del libretto que va fer Maurice Maeterlinck del famós conte, una reinterpretació en clau simbolista tot just començat el segle XX.

Maeterlinck, ens obliga a capbussar-nos en el món interior de l’ànima humana i ens dóna a conèixer un nou model de dona, és a dir: forta, rebel i radicalment conseqüent amb els seus sentiments i actes, ben allunyada de les convencions socials de l´època, i en constant contraposició a tots els altres personatges femenins de l’obra, sotmesos al poder patriarcal i presoners de les inseguretats tradicional. El paper vocal principal d’aquesta obra, per a soprano està caracteritzat per una gran dificultat tècnica, fet que no ha ajudat en la seva programació als grans teatres d’òpera durant el finat segle. Els altres rols d’aquesta òpera, tant els masculins com els femenins, són merament relegats a un pla secundari pels dos grans protagonistes: la veu principal i l’orquestra.

El segell discogràfic Opus Arte acaba de publicar el primer enregistrament mundial en format dvd d´aquesta obra, una producció que va ser realitzada al Gran Teatre del Liceu durant la darrera temporada 201-2012. Sota la direcció escènica de Claus Guth, un dels grans directors de l’escena internacional actual, un equip de veus format per Jeanne-Michéle Charbonnet, José van Dam i Patricia Bardon, juntament amb l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigits pel director francès Stéphane Denève. Un gran esdeveniment per la recuperació del repertori operístic del segle XX, sens dubte ja, tot un clàssic que cal conèixer.

diumenge, 9 de desembre de 2012

activitat musical i poètica

Laie Liceu us convida a la sessió de

Música i poesia

una proposta musical i poètica de l'experiència vital i artística de: 

Xavier Valdivieso, guitarra
Maria Ferrer, poemes des de Formentera
Josep-Anton Soldevilla, poemes
Emili Bou, poemes
Conxita Vidal, intèrpret

divendres 14 de desembre, a les 18:30 h., a la sala de la bombolla de Laie Liceu, en el Gran Teatre del Liceu
(La Rambla 51-59 Barcelona)

dilluns, 26 de novembre de 2012

Lulú, o un guardó a la fatalitat femenina



La coproducció de l'òpera Lulu d'Alban Berg produïda pel Gran Teatre del Liceu en col·laboració amb el Grand Théâtre de Genève i enregistrada a l’any 2010, ha estat premiada com al millor dvd d’òpera de l'any amb el guardó Diapason d'or de l'année.


És un dels premis europeus més significatius i l’atorga un jurat integrat per crítics de la revista Diapason i per programadors de l’emissora de radio France Musique, dos referents de la crítica de música clàssica. Tot un èxit, si tenim en compte no sols l’estil musical atonal de l’òpera sinó també la provocativa i agosarada producció escènica d´Olivier Py, on exposa una reflexió personal i innovadora sobre el sexe i la mort, representada amb quadres escènics inspirats en l’expressionisme pictòric alemany de la República de Weimar.

L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota el comandament musical impecable de Michael Boder, acompanya les veus de Patricia Petibon (qui va rebre el Premi Maria Callas de l’Académie du Disque Lyrique de Paris per aquesta producció), Julia Juon, Ashley Holland i Paul Groves. Un premi internacional que demostra, un cop més, que en temps de crisi no valen excuses, sinó projectes valents i inspirats de gran vàlua cultural. Esperem que el gremi del món polític en prengui nota!!

dimecres, 26 de setembre de 2012

Un Macabre d'actualitat

Sens dubte, l’òpera de György Ligeti Le grand macabre ha estat un dels grans darrers èxits del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Comèdia sarcàstica que va ser estrenada l’any 1978 però que malgrat el temps no ha perdut gens d’actualitat.


Basada en una obra teatral del dramaturg belga Michel de Ghelderode, que es va amarar de les Danses de la mort medievals i també de les pintures de Hieronymus Bosch a fi de copsar l’ambientació apocalíptica dels darrers dies de la humanitat. Una crítica sense embuts de la societat humana, digna de Kurt Weill, que s’enfila de manera sense remei  a un precipici imminent.

Aquesta òpera de Ligeti, l’única que va compondre, és sens dubte una de les fites del l’òpera contemporània, de reminiscències tímbriques clarament varesianes. Sota la direcció escènica provocativa i agosarada d’Àlex Ollé, del grup La Fura dels Baus i de Valentina Carrasco (en una coproducció compartida amb el Théatre Royale de la Monnaie, l’Opera di Roma, l’English National Opera i el Gran Teatre del Liceu). Amb un repartiment vocal (amb Chris Merritt, Inés Moraleda, Ana Puche, Werner van Mechelen, Barbara Hannigan i Frode Olsen) que s’enfronta constantment a tessitures extremes i jocs de difícil equilibri físic, enfilats a una escenografia espectacular en constant transformació i desmembració escènica. L’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció musical del director alemany Michael Boder, un veterà de la casa, realitzen una tasca excel·lent davant d’una obra musical de tan difícil execució. Tot un èxit internacional inoblidable publicat pel segell Arthaus en format DVD i Blue-Ray.

dijous, 2 d’agost de 2012

Verdi y/o Wagner

El libro de  Peter Conrad, Verdi and/or Wagner. Two Men, Two Worlds, Two Centuries, publicado por Thames & Hudson en 2011, intentaba establecer las diferencias y similitudes entre los dos compositores: sus personalidades, sus diferentes propuestas en la música y el drama y sus legados.

Ante las celebraciones programadas para el 2013 en ocasión de los bicentenarios de ambos músicos, a nosotros se nos ocurre señalar también las diferencias en cuanto al mundo discográfico y editorial.

Si nos fijamos en la edición audiovisual, hablaríamos de un empate técnico: tanto las óperas de Verdi como las de Wagner gozan del interés de las discográficas y del comprador de CDs y DVDs. Si entramos, sin embargo, en la producción bibliográfica la cosa es muy diferente.

Rincón de Laie Liceu dedicado a Richard Wagner
La edición de libros sobre Wagner es inabastable. Un corpus que empieza casi en la época del compositor alemán y continúa en la actualidad con la publicación incesante de biografías, tesis doctorales, análisis musicológicos, filosóficos y  psicológicos. Ejemplo de ello son cuatro libros aparecidos en los últimos años y que presentan aspectos de Wagner desde enfoques muy diferentes.

Filosofía de la música del futuro. Encuentros y desencuentros entre Nietzsche, Wagner y Hanslick, de Magda Polo Pujadas (Edit. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2011) es una muestra de aproximación al contexto filosófico y estético de la ópera wagneriana, así como del interés que despierta el tema en la bibliografía española.

Publicado en 2010 por la Universidad de Indiana, Wagner & cinema recopila textos de diferentes autores sobre la influencia de Wagner en el cine, desde el cine mudo hasta el actual.

El tercer ejemplo lleva el título intrigante de Visita de Richard Wagner a Burgos (Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 2009). Se trata de un texto de José “Pepín” Bello, una carta destinada a Alfonso Buñuel donde se describe un ficticio encuentro con el músico.

Por último, Alianza Editorial publicó el año pasado el libro de George Bernard Shaw El perfecto wagneriano, un estudio pormenorizado de El anillo del nibelungo y un análisis a la vez del significado cultural de la música de Wagner en el contexto de la era industrial.

En el caso de Verdi, el catálogo de libros es bastante reducido. Parece ser que la obra y la personalidad del compositor italiano no permiten elucubraciones y análisis profundos más allá de la simple biografía y catalogación de sus óperas.



Recientemente se ha publicado una obra amena y completa sobre el compositor: Verdi, mode d’emploi (L’Avant-Scène Opéra, 2012); una especie de guía de viaje a través de sus óperas y del contexto social y político. Incluye reseñas sobre los principales montajes escenográficos de las óperas y sobre discografía reciente.


dimarts, 10 de juliol de 2012

Vents bufen música del Nou Continent


El segell Deutsche Gramophon publica Theatre Works, un estoig que recull cinc obres del famós compositor nord-americà Leonard Bernstein, figura cabdal del panorama musical de la segona meitat del segle XX: compositor, pianista, director d’orquestra, de la Filharmònica de Nova York durant onze anys i gran divulgador del món de la música clàssica en els diversos mitjans de comunicació.

Sens dubte el seu nom passarà a la posteritat per la seva obra més coneguda: West Side Story, musical del qual es va fer una adaptació al món del cinema, pel·lícula guardonada per l’Acadèmia de Cinema de Hollwood, amb Natalie Wood com a actriu principal. En aquest pack trobem quatre òperes-musicals i una cantata laica, enregistrades en bones versions sota la direcció del mateix Leonard Bernstein o bé de Kent Nagano i Michael Tilson Thomas: On the Town, Candide, West Side Story, A Quiet Place, A White House Cantata. Sens dubte, una oportunitat única per a conèixer un dels representants consagrats de la cultura del Nou Continent.