Poppea, o una escalada al poder

Amb poca diferència de temps acaben d’editar-se dues fantàstiques versions en format DVD de l’òpera de Claudio Monteverdi L’Incoronazione di Poppea. Un clàssic de l’òpera barroca estrenat l’any 1643 amb un libretto de Giovanni Francesco Busenello basat en textos de l’historiador romà Tàcit, que també va ser una de les fons que van inspirar les novel·les Jo, Claudi i Claudi, el déu de Robert Graves. L’obra descriu sense compassió les aspiracions i conxorxes d’una grimpadora, Poppea, dins dels dominis de la cort romana de l’emperador Neró, a fi d’arribar a coronar-se emperadriu; una mostra exemplar de l’arribisme que embolcalla el món del poder i de la política, d’ara i de sempre, un tema de perenne actualitat.

 

La primera, filmada durant la temporada 2008-2009, és una de les combinacions més reeixides d’escenografia contemporània i música barroca realitzades al Liceu darrerament: el lirisme refinat monteverdià es compagina sense concessions amb la comèdia grotesca, digna d'Almodòvar.

Mai representada amb anterioritat al Liceu, l’estrena d’aquesta òpera a Barcelona és un fet de justícia amb Monteverdi. Sota la direcció escènica del polèmic director David Alden i amb un repartiment difícil d’oblidar: Miah Persson, Sarah Connolly, Jordi Domènech, Franz-Josef Selig i Dominique Visse, amb l’Orquestra Barroca del Gran Teatre del Liceu dirigida per Harry Bicket, un veterà ja del Gran Teatre del Liceu.

La segona, filmada al Teatro Real de Madrid l’any 2010, és una producció dirigida pel director d’escena Pier Luigi Pizzi, d’un classicisme gens agosarat que tranquil·litzarà els amants de l’òpera lluny d’estridències.

Amb un repartiment de veus actuals d’excepcional primer nivell: Philippe Jaroussky, Danielle de Niese, Max Emanuel Cencic. Antonio Abete, Anna Bonitatibus i acompanyats pel grup musical Les Arts Florissants, tota una institució ja a l’estat francés, dirigit sota la batuta del seu director i fundador William Christie.

Per gaudir-ne, us oferim una promoció fins que n'acabem les existències: comprant el DVD interpretat per l’Orquestra de Cambra del Liceu (38,50 €) hi ha l’opció d’adquirir també per només 10€ la versió dirigida per Raymond Leppard amb la direcció escènica de Peter Hall.

Cilea – Callas – Pina Bausch

L’ària Poveri fiori de l’òpera Adriana Lecouvreur, interpretada per Maria Callas i “ballada” per Dominique Mercy a l’espectacle Danzón de Pina Bausch.

Encara que no tingui gaire a veure amb el que veurem al Liceu a partir del dia 14 de maig, el vídeo del solo de Danzón ens permet redescobrir aquesta ària d’una manera especialment intensa.

El que sí té a veure amb l’Adriana Lecouvreur del Liceu és aquest DVD (també disponible en Blu-Ray) enregistrat el 2010 a la Royal Opera House i editat per Decca. Es tracta de la producció de David McVicar (la mateixa que es veurà al Liceu) interpretada per Angela Gheorghiu i Jonas Kaufmann.

Paganisme o Cristianisme? No ho sabem, però que no hi manqui l’Erotisme

La relació dels actors de cinema i de teatre amb la música clàssica és un terreny força interessant, on es posa a prova la capacitat d’interacció del narrador amb l’obra musical que l’embolcalla. 

Des de les famoses versions clàssiques de Pere i el llop de Sergei Prokofiev, enregistrades per Basil Rathbone, Boris Karloff, José Ferrer, John Gielgud, Christopher Lee, Sean Connery, Peter Ustinov, Miah Farrow, Ben Kingsley o Sharon Stone, entre d´altres, o bé la col·lecció de contes per a infants del segell discogràfic Tritó, amb els actors Javier Cámara, González de Castro, Carme Pla, Ágata Roca, Jordi Sánchez o Leonor Watling. D´altres exemples recentment apareguts: L’histoire de Babar de Francis Poulenc amb Jeanne Moreau, Oedipus Rex de Stravinski amb Gérard Depardieu, o bé Le Martyre de Saint Sébastien de Claude Debussy, de la qual ara en parlem.

Le Martyre de Saint Sébastien és un drama sacre en cinc actes basat en l’obra teatral de l’escriptor italià Gabriele d’Annunzio, estrenada a Paris l’any 1911, amb gran escàndol de la societat benestant, a causa de la direcció escènica de Gabriel Astruc, on la famosa ballarina Ida Rubinstein, una noia jueva, representava un sant! D’Annunzio, poeta, dramaturg, polític i aventurer, va aconseguir crear una obra clau de la seva filosofia estètica: una obra en vers decadentista i esteticista on fa una celebració de les virtuts de la bellesa eròtica, barrejada amb elements de la cultura pagana i cristiana. 

Obra per a recitador, soprano i dues mezzo-sopranos, cor i orquestra. Cal recordar que l’any 1997 La Fura dels Baus va escenificar la seva versió de l’obra amb l’actor Miguel Bosé en qualitat de recitador. El segell Radio France acaba de publicar una versió en format DVD enregistrada el 2009 al Théâtre des Champs-Elysées a Paris, amb Isabelle Hupert com a recitadora, acompanyada de les veus de Sophie Marin-Degor, Kate Aldrich i Christine Knorren, amb l’Orchestre National de France i el Choeur de Radio France, sota la direcció musical de Daniele Gatti.

Si volem aprofundir en l’univers d’aquesta obra, sempre podrem llegir l’excel·lent traducció i estudi introductori del poeta Manuel Forcano, publicat a l’editorial Moll l’any 2007, il·lustrat amb fotografies de Toni Catany.

El martirio de San Sebastián en la producció de La Fura dels Baus

S’edita en DVD el ballet Tod in Venedig, de John Neumeier, amb el Hamburg Ballett

Acaba de sortir al mercat l’aclamat ballet de Neumeier, Tod in Venedig (Mort a Venècia), que es va poder veure al Liceu durant la temporada 2007/2008.

Enregistrada al Festspielhaus Baden-Baden el 2004, aquesta “dansa macabra,” com el subtitula el coreògraf del Hamburg Ballett, l’edita ara Arthaus i compta amb els principals ballarins que varen actuar al Liceu: Lloyd Riggins, Laura Cazzaniga, Ivan Urban i Hélène Bouchet.

Es tracta d’una adpatació lliure del relat homònim  de Thomas Mann (la mateixa temporada es va programar l’òpera Death in Venice, de Britten) dividit en deu escenes, amb música de Bach i Wagner.

El dvd inclou una entrevista amb John Neumeier, així com un film de Norbert Belharz: Another liebestod/Der andere Liebestod (en alemany, amb subtítols en anglès i francès).

El programa de mà, publicat en ocasió de les representacions d’aquesta obra el maig del 2008, conté una interessant entrevista amb el coreògraf.

Música per a nens (quina por!). Algunes recomanacions per Sant Jordi

Tots els qui considerem la música —així com la resta de les arts— com a material “sensible”, sovint ens passa que ens fa certa recança, diríem fins i tot por, a l’hora d’apropar-la als infants, especialment si parlem de música clàssica.

Fa por que els primers contactes que el nostres fills (o alumnes, nebots…) experimentin amb el món de la música no donin els resultats esperats, que Mozart no els faci més intel·ligents o que Txaikovski no els empenyi a apuntar-se ràpidament a prendre classes de ballet… fins i tot pot passar que el nen o la nena no vulgui escoltar mai més música clàssica (i que tampoc no ens deixi posar-la a casa!). I llavors pensem que tot és culpa nostra, per no haver triat bé ni el material ni el moment. Al mercat podem trobar una àmplia, encara que bastant repetitiva, oferta discogràfica i audiovisual que pretén ajudar-nos en la difícil missió de despertar la sensibilitat i el bon gust de la canalla.

Hi ha de tot, però la majoria són poca cosa més que seleccions musicals confeccionades a partir d’enregistraments de la mateixa casa discogràfica. A partir d’aquesta fórmula trobem la majoria de col·leccions: Descubriendo a…, My first album…, Ópera para niños… És possible encertar-la amb qualsevol. Però: i per què no simplement escoltar les emissores de música clàssica a casa i deixar-nos endur per una tria més aleatòria, àmplia i, probablement, més lliure? Afortunadament també trobem una oferta molt més treballada que no té por d’espantar amb un producte de qualitat: els contes musicals (com el incombustible clàssic Pere i el llop), ballets sencers o fragments de dansa contemporània, òperes en DVD (de “veritat”, no adaptacions.

Pel que fa al món del llibre infantil (i ja entrem en matèria), també detectem aquest esforç per despertar l’interès pels clàssics. La majoria ho fa a través de les vides dels compositors, d’anècdotes o de relats mig fabulacions i inclouen un CD amb fragments d’obres (amb resultats desiguals tant pel que fa a la qualitat dels enregistraments com de les interpretacions). És igual de difícil saber si l’encertarem així: al nen o nena se li pot despertar un sentiment de simpatia i familiaritat amb el compositor o bé oblidar el seu nom per sempre. De l’única manera que l’encertarem és si aquest llibre d’iniciació a la música clàssica és, abans de tot, un bon llibre. Si, més enllà d’assolir l’objectiu de despertar la passió per la música clàssica als nostres fills, funciona com a llibre i troba el seu lloc a la biblioteca de l’infant.

D’entre la novetat de llibres de música per a nens d’aquest Sant Jordi, volem destacar-ne alguns que pensem que funcionen bé, alhora com a llibres que parlen de música i com a llibres i prou.

Coincideixen al mercat dues propostes de llibre il·lustrat + cd on s’ha cuidat per igual el tema de la il·lustració com la qualitat de l’enregistrament. Per un costat l’editorial Océano presenta el llibre Las aves: Introducción a la música de concierto, amb il·lustracions de Cecilia Varela i selecció musical i textos d’Ana Gerhard. El llibre fa un recorregut a la història de la música des del segle XVI al segle XX, a través de 20 obres musicals relacionades amb el tema dels ocells. Inclou petites guies d’audició, molt interessants. L’altra proposta és la que ens ofereix Kalandraka/Hipòtesi, al voltant de les Quatre estacions, de Vivaldi.

Amb textos de José Antonio Abad Varela i il·lustracions d’Emilio Urberuaga, Les Quatre estacions (hi ha edició igualment en castellà) imagina diferents escenes per cadascun dels moviments dels 4 concerts. Petits contes i imatges poètiques acompanyen l’audició de l’obra de Vivaldi, interpretada per Sarah Chang, com a violí solista.

El Carnaval dels animals (també en edició castellana) és la novetat de fa uns mesos de Bellaterra música, editorial que ja vàrem recomanar en aquest bloc. Es tracta d’un CD + un llibre-carpeta + manualitats (retallables), a l’entorn d’aquesta obra de Camille Saint-Saëns. És un producte molt treballat, amb poemes de Josep M. Sala-Valldaura i il·lustracions de Subi i amb idees i propostes destinades a diferents edats. Però el més meritori és el CD. Un enregistrament (una adaptació de la música per a grup de cambra) fet a propòsit per a aquest llibre, amb bons intèrprets de casa, com el pianista Daniel Ligorio. 

Una altra manera d’enfocar el tema és presentar-nos els compositors com a personatges dins de trames fictícies. D’aquesta manera, Mozart es converteix ara en protagonista d’una de les darreres històries en còmic del famós Geronimo Stilton: Torna-la a tocar, Mozart! / ¡Tócala otra vez, Mozart¡. També en format còmic, El Petit Príncep. El planeta de la música, editat per Salvat, fa girar la trama a l’entorn de la música, en aquest cas de l’Eufonia, una diva sideral.

Les editorials s’esmercen també en iniciar l’infant, de la manera més lúdica, al món del llenguatge musical. Destaquem el llibre Mon imagier de la musique, de l’editorial francesa Gallimard Jeunesse. Destinat als més petits, presenta les nocions bàsiques de la música de manera senzilla i tendra. Amb un cd, “avec de vrais instruments”, com s’afanya a indicar a la coberta del llibre.

L’ última recomanació per aquest Sant Jordi pel que fa a llibres de música destinats als nens, seria la nova edició revisada i ampliada de Música de Catalunya amb text del recordat mestre Oriol Martorell, il·lustracions de Pilarín Bayés i publicat per Estrella Polar. Un complet recorregut per la música del nostre país, recomanable per totes les edats, com tots els bons llibres…

El gran macabre del Liceu: millor proposta d’òpera de l’any segons la revista 440Clàssica

La votació popular dels premis 440Clàssica 2012 ha reconegut la producció de la Fura dels Baus de l’òpera de Ligeti, El gran macabre, com a millor proposta de concert/òpera de l’any.

Aquests premis, atorgats per votació popular i per la crítica, es lliuraran el proper dia 18 d’abril i reconeixen també a altres artistes i formacions com Javier Perianes, l’Orquestra Barroca Catalana i la JONC.

Volem destacar que la producció de la Fura ha sigut una de les propostes premiades per votació popular, i no per la crítica. A Laie Liceu no ens sorprén del tot ja que recordem que aquesta producció va tenir molt bones crítiques de la premsa especialitzada, però també va despertar no pocs elogis entre abonats i espectadors.

Està previst que el DVD d’aquest Gran macabre, enregistrat el passat mes de novembre al Liceu, surti properament.

Un trio estel·lar al Metropolitan

L’òpera còmica Le Comte Ory de Gioacchino Rossini és una de les òperes menys enregistrades, especialment en format DVD, del llarg repertori rossinià.

Només ens consta una gravació filmada al Festival de Glyndebourne l’any 1997, sota la direcció escènica de Jérôme Savary. El segell discogràfic Virgin tot just acaba de publicar un nou enregistrament filmat al Metropolitan Opera House de Nova York l’any 2011, dirigida per la directora d’escena Bartlett Sher.

Només pel repartiment vocal de primer ordre de què consta ja caldria adquirir-la immediatament: amb el tenor peruà Juan Diego Flórez, la soprano alemanya Diana Damrau i la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato, tres increïbles cantants que sovintegen de visitar casa nostra, el Gran Teatre del Liceu. Així doncs, cal celebrar aquesta primícia!