dijous, 26 maig de 2011

Màscares venecianes

Tot i que el seductor aroma del carnestoltes ja fa temps que s’ha esvaït, a Laie Liceu seguim celebrant-lo sota l’encís de la veu del nostre particular fantasma de l’òpera i l’embolcall fastuós de les òperes venecianes de finals del segle XVII.


Gaudeix amb nosaltres del carnestoltes més antic i aristocràtic del món i sigues partícip del màgic ritual que des del segle XI envaeix els canals i places de Venècia. Des de Laie t’oferim un emplaçament tant o més misteriós, al menys per a nosaltres, perquè recreïs el teu propi univers teatral i màgic: la llibreria del Gran Teatre del Liceu. Petit oasi al bell mig de les rambles on podràs fruir de la música tot encobert sota l’anonimat que t’ofereixen les tradicionals màscares venecianes.


La màscara, barreja de veritat i mentida, de sinceritat i d’il·lusió, debutà en el context de diverses prerrogatives rituals tot mantenint en el seu desenvolupament històric el concepte transgressor subjacent a totes les formes de disfressa. Reina indiscutible del carnaval (que no coneix distinció entre actors i espectadors), la màscara origina la fuita temporal de la vida quotidiana, donant curs als instints reprimits i revelant alguna veritat oculta. No és sorprenent, doncs, que aflorés en aquest context un aforisme ben famós que assenyalava que "l’home és poc sincer quan parla en primera persona, doneu-li una màscara i dirà la veritat".



T’animes, doncs, a participar en aquesta il·lusió, a lluir aquestes màscares de paper maixé elaborades artesanalment en un taller del mateix centre històric de Venècia? Si ets dels que prefereix esperar les dates assenyalades, sempre les pots utilitzar com a decoració. De models en trobaràs tants com vulguis: tan sols cal de posar-hi les ganes per a transgredir la quotidianitat.