dimecres, 21 de març de 2012

Farinelli, compositor



Si Farinelli, sens dubte, és el castrat més mediàtic dels nostres temps, gràcies a la pel·lícula de Gérard Corbiau filmada l´any 1994,




no és menys cert que gràcies als treballs constants d’investigació de músics i musicòlegs es donen a conèixer altres noms del gènere, oblidats pel transcurs dels segles.

Noms com ara Senesino, Carestini, Caffarelli, etc, han estat ressuscitats pels nous “castratti” de la modernitat: els contratenors Alfred Deller, Andreas Scholl, Philippe Jaroussky, Bejun Mehta, David Daniels, Yoshikazu Mera, etc.

Dels castratti però, valorats principalment pel seu registre vocal peculiar i l’ampli ventall de malabarismes tècnics de gran espectacularitat, s’han menystingut altres aspectes de les seves biografies; posem per cas els germans Atto i Bartolomeo Melani que exerciren d’agents diplomàtics del cardenal Mazarin, o Domenico Cecchi il Cortona qui va portar a terme missions secretes per als emperadors Leopold I i Josep I, o bé Francesco de Castris qui va ser favorit de Ferran de Toscana, fill de Cosme III de Medici, etc.

Entre tots ells, Farinelli és, si més no, qui va excel·lir pel serveis prestats a la corona espanyola dels Borbons. El primer monarca de la nova casa reial, Felip V, un rei mancat de cap tendència artística, patia crisis constants de malenconia, o maniacodepressives com s’anomenen avui dia, que podien perllongar-se durant dies, setmanes o en el pitjor dels casos, durant un any i mig, i en les quals el monarca refusava rentar-se, deixar-se tallar els cabells o bé canviar-se de roba. Davant les constants recaigudes del rei, la seva muller Elisabetta Farnese va decidir convidar l’atracció de moda a Europa, el famós cantant castrat Farinelli, amb l’esperança que portés a terme un miracle. El 30 d’agost de 1737, el cantant bruixot de Parma va apaivagar la fera reial amb només cinc cançons del seu ampli repertori. Contractat per la corona, mai es podia imaginar il farinello, tal i com l’anomenaven els italians del sud, que els propers vint-i-cinc anys restaria lligat a Espanya.

 
El segell discogràfic Membran acaba de publicar tota una primícia: les composicions musicals de Carlo Broschi, l’anomenat Farinelli. Un aspecte oblidat del gran cantant que ens fa reflexionar sobre l’excel·lència musical aconseguida pels cantants de l’època, els quals ornamentaven les àries d’òpera amb un segell propi.
Quin dels nostres cantants actuals seria capaç d’escriure una simple composició musical de qualsevol gènere?

Cantades per Jörg Waschinski i amb l’orquestra Salzburger Hofmusik, sota la direcció del director musical Wolfgang Brunner. Un miratge o bé una relliscada del director de cine Gérard Corbiau, qui va exercir de traduttore-tradittore de la biografía d’un geni musical?

 
Joerg Waschinski interpreta Ombra fedele «anch'io» de Carlo Broschi