dijous, 19 d’abril de 2012

Música per a nens (quina por!). Algunes recomanacions per Sant Jordi


Tots els qui considerem la música —així com la resta de les arts— com a material “sensible”, sovint ens passa que ens fa certa recança, diríem fins i tot por, a l’hora d’apropar-la als infants, especialment si parlem de música clàssica.




Fa por que els primers contactes que el nostres fills (o alumnes, nebots…) experimentin amb el món de la música no donin els resultats esperats, que Mozart no els faci més intel·ligents o que Txaikovski no els empenyi a apuntar-se ràpidament a prendre classes de ballet… fins i tot pot passar que el nen o la nena no vulgui escoltar mai més música clàssica (i que tampoc no ens deixi posar-la a casa!). I llavors pensem que tot és culpa nostra, per no haver triat bé ni el material ni el moment. Al mercat podem trobar una àmplia, encara que bastant repetitiva, oferta discogràfica i audiovisual que pretén ajudar-nos en la difícil missió de despertar la sensibilitat i el bon gust de la canalla.

Hi ha de tot, però la majoria són poca cosa més que seleccions musicals confeccionades a partir d’enregistraments de la mateixa casa discogràfica. A partir d’aquesta fórmula trobem la majoria de col·leccions: Descubriendo a…, My first album…, Ópera para niños… És possible encertar-la amb qualsevol. Però: i per què no simplement escoltar les emissores de música clàssica a casa i deixar-nos endur per una tria més aleatòria, àmplia i, probablement, més lliure? Afortunadament també trobem una oferta molt més treballada que no té por d’espantar amb un producte de qualitat: els contes musicals (com el incombustible clàssic Pere i el llop), ballets sencers o fragments de dansa contemporània, òperes en DVD (de “veritat”, no adaptacions.

Pel que fa al món del llibre infantil (i ja entrem en matèria), també detectem aquest esforç per despertar l’interès pels clàssics. La majoria ho fa a través de les vides dels compositors, d’anècdotes o de relats mig fabulacions i inclouen un CD amb fragments d’obres (amb resultats desiguals tant pel que fa a la qualitat dels enregistraments com de les interpretacions). És igual de difícil saber si l’encertarem així: al nen o nena se li pot despertar un sentiment de simpatia i familiaritat amb el compositor o bé oblidar el seu nom per sempre. De l’única manera que l’encertarem és si aquest llibre d’iniciació a la música clàssica és, abans de tot, un bon llibre. Si, més enllà d’assolir l’objectiu de despertar la passió per la música clàssica als nostres fills, funciona com a llibre i troba el seu lloc a la biblioteca de l’infant.


D’entre la novetat de llibres de música per a nens d’aquest Sant Jordi, volem destacar-ne alguns que pensem que funcionen bé, alhora com a llibres que parlen de música i com a llibres i prou.

Coincideixen al mercat dues propostes de llibre il·lustrat + cd on s’ha cuidat per igual el tema de la il·lustració com la qualitat de l’enregistrament. Per un costat l’editorial Océano presenta el llibre Las aves: Introducción a la música de concierto, amb il·lustracions de Cecilia Varela i selecció musical i textos d’Ana Gerhard. El llibre fa un recorregut a la història de la música des del segle XVI al segle XX, a través de 20 obres musicals relacionades amb el tema dels ocells. Inclou petites guies d’audició, molt interessants. L’altra proposta és la que ens ofereix Kalandraka/Hipòtesi, al voltant de les Quatre estacions, de Vivaldi.


Amb textos de José Antonio Abad Varela i il·lustracions d’Emilio Urberuaga, Les Quatre estacions (hi ha edició igualment en castellà) imagina diferents escenes per cadascun dels moviments dels 4 concerts. Petits contes i imatges poètiques acompanyen l’audició de l’obra de Vivaldi, interpretada per Sarah Chang, com a violí solista.


El Carnaval dels animals (també en edició castellana) és la novetat de fa uns mesos de Bellaterra música, editorial que ja vàrem recomanar en aquest bloc. Es tracta d’un CD + un llibre-carpeta + manualitats (retallables), a l’entorn d’aquesta obra de Camille Saint-Saëns. És un producte molt treballat, amb poemes de Josep M. Sala-Valldaura i il·lustracions de Subi i amb idees i propostes destinades a diferents edats. Però el més meritori és el CD. Un enregistrament (una adaptació de la música per a grup de cambra) fet a propòsit per a aquest llibre, amb bons intèrprets de casa, com el pianista Daniel Ligorio. 

Una altra manera d’enfocar el tema és presentar-nos els compositors com a personatges dins de trames fictícies. D’aquesta manera, Mozart es converteix ara en protagonista d’una de les darreres històries en còmic del famós Geronimo Stilton: Torna-la a tocar, Mozart! / ¡Tócala otra vez, Mozart¡. També en format còmic, El Petit Príncep. El planeta de la música, editat per Salvat, fa girar la trama a l’entorn de la música, en aquest cas de l’Eufonia, una diva sideral.



Les editorials s’esmercen també en iniciar l’infant, de la manera més lúdica, al món del llenguatge musical. Destaquem el llibre Mon imagier de la musique, de l’editorial francesa Gallimard Jeunesse. Destinat als més petits, presenta les nocions bàsiques de la música de manera senzilla i tendra. Amb un cd, “avec de vrais instruments”, com s’afanya a indicar a la coberta del llibre.





L’ última recomanació per aquest Sant Jordi pel que fa a llibres de música destinats als nens, seria la nova edició revisada i ampliada de Música de Catalunya amb text del recordat mestre Oriol Martorell, il·lustracions de Pilarín Bayés i publicat per Estrella Polar. Un complet recorregut per la música del nostre país, recomanable per totes les edats, com tots els bons llibres…