dilluns, 4 de febrer de 2013

Ariane, o una revolta feminista avant la lettre?



 
El famós conte de Charles Perrault La Barbe-bleue ha estat objecte de diverses versions operístiques, posem per cas les d’André Grétry, Jacques Offenbach o Béla Bartók.




La versió de Paul Dukas, Ariane et Barbe-bleue,estrenada a l’Opéra Comique de París l’any 1907, va ser l’única òpera reeixida del compositor francés. Una obra que va fascinar immediatament compositors com Schönberg, Berg o Zemlinsky no només per la seva orquestració aclaparadora i refinada, amb clares influències de Debussy o Wagner, sinó també per l’adaptació fascinant del libretto que va fer Maurice Maeterlinck del famós conte, una reinterpretació en clau simbolista tot just començat el segle XX.

Maeterlinck, ens obliga a capbussar-nos en el món interior de l’ànima humana i ens dóna a conèixer un nou model de dona, és a dir: forta, rebel i radicalment conseqüent amb els seus sentiments i actes, ben allunyada de les convencions socials de l´època, i en constant contraposició a tots els altres personatges femenins de l’obra, sotmesos al poder patriarcal i presoners de les inseguretats tradicional. El paper vocal principal d’aquesta obra, per a soprano està caracteritzat per una gran dificultat tècnica, fet que no ha ajudat en la seva programació als grans teatres d’òpera durant el finat segle. Els altres rols d’aquesta òpera, tant els masculins com els femenins, són merament relegats a un pla secundari pels dos grans protagonistes: la veu principal i l’orquestra.

El segell discogràfic Opus Arte acaba de publicar el primer enregistrament mundial en format dvd d´aquesta obra, una producció que va ser realitzada al Gran Teatre del Liceu durant la darrera temporada 201-2012. Sota la direcció escènica de Claus Guth, un dels grans directors de l’escena internacional actual, un equip de veus format per Jeanne-Michéle Charbonnet, José van Dam i Patricia Bardon, juntament amb l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigits pel director francès Stéphane Denève. Un gran esdeveniment per la recuperació del repertori operístic del segle XX, sens dubte ja, tot un clàssic que cal conèixer.